No puc evitar preguntar-me a mi 😉 mateixa qué vull fer de gran…
Malgrat corre el perill de semblar superficial, he de dir que en realitat de gran la meva gran aspiració és fer coses boniques, petites coses boniques que 😉 ens acompanyin en el nostre dia a dia, perquè malgrat tot, i corrent el risc de tornar ser superficial, aquestes petites coses boniques de vegades fan petits paréntesis que ens fan oblidar, durant uns instants, les coses tristes.
Aixó és el que fa la Margueritte, 😉 petits tresors per la vida quotidiana.
